Bye bye, Gran Sud
L'aigua del mar està a 10 graus, signe inequívoc que estem guanyant nord sense parar. Darrera ha quedat el cap d'Hornos, que no vam veure per la nostra opció més al sud per evitar desavantatges.
Apuntant rumb a les Malvines, vent de través de 15 nusos. El nostre pas pels mars del sud ha estat com a mínim interessant. A l'Índic estàvem al 100%. Regategem cada milla fins a l’approach a Nova Zelanda. Després, ja sabeu el que va passar. El Pacífic en canvi ha estat bastant dur per a mi, ja que les condicions moltes vegades em superaven, no perquè no les hagués viscut abans, sinó perquè estava més pendent de no fer-me més mal al genoll que de regatejar.
Al Pacífic hem passat per diferents fases. Regatejar una mica y sobreviure, quan el simple fet de navegar ja se'ns feia difícil; evitar canvis de vela per a no esgotar les bateries i a partir d’ara, poc a poc, ens hem d’intentar recuperar.
Sempre he dit que quan arribes al Gran Sud al 100% surts al 50%. Nosaltres hem sortit una mica més baixos d'energia.
Darrere queden onades gegants, mars confuses, hores d'estrès mirant el xàfec que ve després, si portarà 40 nusos o només 30 i podrem seguir amb la vela gran; conducció tipus motocròs amb onades de totes direccions ... Que petit és el vaixell en aquests mars i què gran quan està atracat al Nàutic de Barcelona! Cels grisos, pluja, neu, fred ... molt fred. Sempre em ve el record d’una nevera gegant que tenia la meva tia al supermercat. Quan entraves, en respirar, el fred et baixava pels pulmons. Doncs aquí, quan l'aigua està a sis graus i surts a coberta, la primera vegada que respires és la mateixa sensació d’estar a sobre d'una gran nevera.
Aquesta vegada tenia ganes de sortir d'aquí baix. No sé si tornaré. Aquesta vegada ha pogut amb mi ... Del que sí estic segur que em passarà és que en estar al sofà de casa a les dues setmanes d'arribar, no podré parar de pensar en els albatros, en com surfejar les onades gegants, en els moments d'estrès amb 40 nusos, en l’espí gran, en que el vaixell es recolza només els cinc últims metres a l'aigua i que l'adrenalina et flueix pels porus de la pell, la corredissa va a 25, 26, 27, 28, 26 ... de sobte, clavada increïble de la proa, et quedes gairebé sense timons, pegues un cops de canya, els timons agafen de nou i salves una anada de orsada increïble. Per dins somrius. El cor et va a mil ... La increïble bellesa de les grans onades del cicló ATU, la lluita que tens de tu a tu amb les condicions i mars d'aquí baix.
El que sí que sé segur i m'ha passat cada vegada és que al mes d'estar a casa no podré parar de pensar en quan tornaré aquí baix de nou, com podré preparar millor a mi mateix i al vaixell, etc. Un cop se’t fica el Gran Sud en el cos ... és molt difícil treure'l.
Jack Sparrow | LA PERLA VERMELLA | 52s 59W
Sempre he dit que quan arribes al Gran Sud al 100% surts al 50%. Nosaltres hem sortit una mica més baixos d'energia.
Darrere queden onades gegants, mars confuses, hores d'estrès mirant el xàfec que ve després, si portarà 40 nusos o només 30 i podrem seguir amb la vela gran; conducció tipus motocròs amb onades de totes direccions ... Que petit és el vaixell en aquests mars i què gran quan està atracat al Nàutic de Barcelona! Cels grisos, pluja, neu, fred ... molt fred. Sempre em ve el record d’una nevera gegant que tenia la meva tia al supermercat. Quan entraves, en respirar, el fred et baixava pels pulmons. Doncs aquí, quan l'aigua està a sis graus i surts a coberta, la primera vegada que respires és la mateixa sensació d’estar a sobre d'una gran nevera.
Aquesta vegada tenia ganes de sortir d'aquí baix. No sé si tornaré. Aquesta vegada ha pogut amb mi ... Del que sí estic segur que em passarà és que en estar al sofà de casa a les dues setmanes d'arribar, no podré parar de pensar en els albatros, en com surfejar les onades gegants, en els moments d'estrès amb 40 nusos, en l’espí gran, en que el vaixell es recolza només els cinc últims metres a l'aigua i que l'adrenalina et flueix pels porus de la pell, la corredissa va a 25, 26, 27, 28, 26 ... de sobte, clavada increïble de la proa, et quedes gairebé sense timons, pegues un cops de canya, els timons agafen de nou i salves una anada de orsada increïble. Per dins somrius. El cor et va a mil ... La increïble bellesa de les grans onades del cicló ATU, la lluita que tens de tu a tu amb les condicions i mars d'aquí baix.
El que sí que sé segur i m'ha passat cada vegada és que al mes d'estar a casa no podré parar de pensar en quan tornaré aquí baix de nou, com podré preparar millor a mi mateix i al vaixell, etc. Un cop se’t fica el Gran Sud en el cos ... és molt difícil treure'l.
Jack Sparrow | LA PERLA VERMELLA | 52s 59W
