L'Antiga Fàbrica d'Estrella Damm preparada per la invasió Mando Diao, Herman Düne i 4art 1ª en directe al concert de la Mercè 2011
Un any més el concert de la Mercè compta amb un cartell insuperable. Mando Diao, Herman Düne i 4art 1ª tocaran el 24 de setembre durant més de quatre hores a l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm al carrer Rosselló.
Bona música i la millor cervesa directa de la fàbrica són motius de pes per tornar a gaudir com cada any del concert més sonat de la Mercè. Apart d’aquesta combinació d’artistes, el concert ve carregat de sorpreses. Les millors fotos dels usuaris pujades a la web d’Estrella Damm formaran part d’un espectacular Mapping 3D. Sota el títol de “La Invasió a l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm” la façana de l’edifici cobrarà vida durant el concert.
El seu single “Dance with somebody” és el seu tema més punxat a discoteques pop/rock de tot arreu, es tracta de la culminació d’una carrera que comença a principis dels anys 2000 amb “Bring’em in” (2002), que ja presenta credencials postpunk i garaje, rock enèrgic i vitaminat, sempre en clau festiva. Els seus directes s’han encarregat de demostrar que compleixen el que prometen.
Amb la cançó “I wish that I could see you soon”, aquest grup s’ha encarregat de donar ritme a l’espot d’estiu d’Estrella Damm. David- Ivar i Néman han actuat a Barcelona unes quantes vegades, però mai amb aquella sensació que provoca el fet que molta gent et veurà per primera vegada.
La banda va començar a ser coneguda per tocar als salons de les cases d’amics i més tard a salons de cases de desconeguts a tota Catalunya. Es tracta d’una banda de pop català formada per Lluís de Nadal a la bateria, Joan Canals al teclat, Aleix Perdigó al baix i Pere Jou de guitarrista i posant la veu. El seu disc de debut “El món en un cafè” va ser publicat el passat mes de novembre amb una notable acollida entre el públic i la premsa.
Veure més
Les coses normals poden ser extraordinàries
El tema "I wish that I could see you soon" de Herman Düne posa la banda sonora a la història de l'aprenent de cuina que és admès per fer pràctiques a elBulli al llarg de la seva última temporada com a restaurant.
El videoclip, que ha estat dirigit per Isabel Coixet, comença quan Dani, un dels protagonistes de la història, és a punt d’obrir el seu propi restaurant. Mentre organitza el menjador, envoltat de caixes plenes de copes i vaixelles, el jove troba una foto de la Clara, una de les stagers que va conèixer al llarg de les pràctiques. A partir d’aquest moment recorda el seu estiu idíl·lic al Cap de Creus.
Una experiència amb molt de gust Mediterrani: entre cassoles i plats queda temps per a jocs de cartes, excursions, festes a la platja i fins i tot una bonica història d’amor.
Finalment, l’aprenent es converteix en cuiner i recorda junt en Ferran Adrià que “les coses normals poden ser extraordinàries” mentre gaudeixen d’uns ous ferrats i una Estrella Damm davant del mar.
Curiositats del videoclip
Arrel de la idea de rodar a elBulli, el mateix Ferran Adrià va sol·licitar que els actors fessin un apropament, el més real possible, al món de l’stager, així que al llarg de dos dies, els quatre actors van conviure amb tot l’equip del famós restaurant per conèixer amb tot detall com treballen dia a dia.
Totes les escenes de la cuina són reals, així com la resta d’stagers que apareixen a l’anunci, els veritables aprenents que treballen al costat del Ferran Adrià.
Cal destacar que 7 dels cuiners dels 10 primers restaurants dels The World’s 50 Best Restaurant Awards 2011, han estat stagers d’elBulli.
La lletra de la cançó: I wish that I could see you soon
I had to leave you and go away but I
think about you everyday
in the morning and the afternoon
I wish that I could see you soon
and when I held you I felt so fine
it was like there was nothing left on my mind
it was like Rockaway Beach in the month of June
I wish that I could see you soon
I had no plans to meet you baby
I had a million things to do baby
but you hit my heart with a harpoon
I wish that I could see you soon
The angels go 'How long 'til you can see her?'
and I'm like: 'The sooner the better'',
'Do you really think she will wait for you?'
'Well I have no way to say and there's nothing I can do,
well I have no way to say and there's nothing I can do', go!
Now listen, now that I am across the sea
I wonder if you're gonna wait for me
or if you're gonna find a new boy to spoon
I wish that I could see you soon
and if you wait a little my pretty friend
until I come back to hold your hand
we'll be like bugs when they break through a cocoon
you know, I wish that I could see you soon
it's been a while since I felt like this
now i found someone I really miss
under the sun, under the moon
I wish that I could see you soon
Angels: 'how long 'til you can see her?'
and I'm like: 'The sooner the better'
angels: 'do you really think she will wait for you?'
and i'm like: 'there's no way to say and there's nothing i can do
there's no way to say and there's nothing i can do', go!
Angels again: 'How long 'til you can see her?'
I'm like: 'Well, the sooner the better'
'Do you really think she will wait for you?'
and I'm like: 'There's no way to say and there's nothing i can do
no way to say and there's nothing I can do,
Well, no way to say and there's nothing I can do
no way to say and there's nothing I can do'
Sónar 2011, ESCENARI PELS CINC CONTINENTS UN ANY MÉS BARCELONA HA ACOLLIT EL FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA AVANÇADA I ART MULTIMÈDIA (SÓNAR) A LA SEVA XVIII EDICIÓ.
La programació d’aquesta edició va agrupar artistes nord-americans que van destacar per la seva personalitat, qualitat de propostes i eclecticisme estètic. Janelle Monáe, la electrònica de Nicolas Jaar, la jove MIA el funk-disco-pop de "Toro y Moi" i el hip hop d’Atmosphere van ser alguns dels encarregats de constatar-ho.
Gran Bretanya va jugar amb ritmes urbans de la ma de Magnetic Man –precursors del “dubstep”-, els mítics Human League amb el seu nou treball d’estudi “Credo” i Àfrica Hitech amb l'electro més visionari.
La tornada al “techno” original ha estat clau en la programació del Sónar i l’espera un futur prometedor sota els treballs d’Aphex Twin, Surgeon, Aparta, Silent Servant i Shackleton.
Per consagrar l’objectiu d’unificar els cinc continents, el festival comptà amb la presència dels sud-africans Die Antwoord, una de les propostes més esperades, amb els suïssos Filewile i els australians Cut Copy amb el seu synth pop elegant.
Finalment un altre bloc important del Sónar va ser la creativitat de l’escena catalana. Per això va comptar amb “Facto y Los Amigos del Norte”, Astrud & El Col•lectiu Brossa i EVOL.
DE VEGADES EL QUE BUSQUES
ÉS TAN A PROP QUE COSTA DE VEURE
Compartir bons moments amb els amics, viure les festes d’estiu, gaudir de la gastronomia, respirar la història d’indrets únics vora el mar... Moltes vegades les coses més properes són les que ens fan més feliços. Això explica el nou videoclip del grup The Triangles a l’anunci d’Estrella Damm.
Ja sigui amb fogueres, focs d’artifici, festes a la platja o cavalls, la nit màgica de Sant Joan assenyala per a molts l’inici de l’estiu. I amb ell tornen els dies de sol, les nits de festa a l’aire lliure, les postes de sol, les terrassetes al carrer i tants altres bons moments per compartir amb una Estrella ben freda.
Els protagonistes del videoclip d’Applejack es coneixen durant la revetlla a un poblet de la costa mediterrània, Cadaqués, i viatgen en veler fins les Illes Balears, on viuen les tradicionals cavalcades de les festes de Sant Joan a Menorca.
Els australians Julie, Matt, Eleanor, Katherine i Robert, es van decidir a escriure i tocar les seves cançons amb l’únic objectiu de compartir bons moments i divertir-se. Així, aquests cinc amics de l’institut van començar a tocar a petits locals i a gravar amb discogràfiques independents. Defineixen la seva música com una barreja de pop psicodèlic, indie-rock i folck guitarrero, sempre carregada de bones vibracions.
Després de dos discos produïts de forma independent, el 2005 els Triangles van llençar l’album “Magic Johnson” amb la discogràfica Half a Cow Records. Un dels singles d’aquest disc era Applejack, que es va convertir en un petit fenomen local.
Enlluernats pels paisatges, la gastronomia, i les festes populars del Mediterrani, els components del grup australià The Triangles comenten “això no ho tenim a Austràlia”.
Enlluernats pels paisatges, la gastronomia, i les festes populars del Mediterrani, els components del grup australià The Triangles comenten “això no ho tenim a Austràlia”.
Tot i així se senten molt identificats amb la història “el que hem viscut durant la gravació del videoclip comparteix la mateixa essència que la nostra cançó: passar-ho bé amb les coses senzilles i compartir aquests bons moments amb aquells que estimes”, comenten.
Més de 15.000 persones omplen l'Antiga Fàbrica d'Estrella Damm
Els concerts de Belle and Sebastian, OK Go! i Els Amics de les Arts van posar el toc "indie" a La Mercè 2010
Un any més, l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm es va convertir en un dels principals escenaris del BAM a la festa major de Barcelona. Els Amics de les Arts, Ok Go i Belle and Sebastian van omplir d’energia l’emblemàtic edifici del carrer Rosselló, que data del 1905.
Aquest concert ens va portar l'esperada tornada als escenaris de Belle and Sebastian, després de quatre anys d'absència, del ja clàssic grup indie pop que lidera Stuart Murdoch. En els seus últims llançaments, l'espigolat frontman ha sortit de darrere dels seus personatges per abordar qüestions personals, com va poder veure's en temes de "Dear catastrophe waitress" (2003) i "The life pursuit" (2006), o el projecte paral•lel –amb tints autobiogràfics– God Help The Girl.
www.belleandsebastian.com
www.belleandsebastian.com
La banda americana de power-pop Ok Go! és coneguda, sobretot, pels seus imaginatius i molt imitats videoclips, però això no significa que la seva música no tingui valor. Tot el contrari: OK Go són especialistes en fer cançons efectives, com demostra a la perfecció l'encara recent “Of the blue colour of the sky” (2010), carregat de temes que saben cridar l'atenció d'una o altra manera. N’hi ha números enèrgics i d'arrel eighties, d’altres romàntics, d’altres de pura hipnosi…
www.okgo.net
www.okgo.net
Del grup Els Amics de les Arts han dit que són gairebé tan bons com una orxata ben fresca a mitja tarda, així que alguna cosa tenen. El seu pop costumista, d'històries conegudes, certa tendència a la malenconia i sentir natural i reconfortant, no deixa de guanyar adeptes. Després d'un debut de nom tintinòfil, "Castafiore cabaret" (2008), aquest any posaven a la venda l'encara millor "Bed & breakfast", un disc fresc, madur i divertit..
www.elsamicsdelesarts.cat
www.elsamicsdelesarts.cat
EL REGNE UNIT, PROTAGONISTA DEL SÓNAR 2010
La passada edició del Sónar 2010, que va tenir lloc del 17 al 19 de juny amb el patrocini d’Estrella Damm va presentar novetats importants, tant a nivell d'actuacions com de format. A més a més de la forta presència de la música electrònica provinent dels escenaris britànics també es van citar els grans noms del panorama internacional i nacional, com ara The Chemical Brothers, LCD SoundSystem, Plastikman, Air, Dizzee Rascal o The Pinker Tones, que van presentar els seus treballs i projectes més recents.
D’altra banda, i per primer cop en la història del festival, l’esdeveniment es va desdoblar en dos, donant lloc a dos festivals simultanis entre els dies 17 i 19 de juny: un a Barcelona, amb els seus espais i continguts habituals i l’altre a A Coruña, fusionant el Sónar de Dia i el Sónar de Nit en un mateix espai i amb una important representació d’artistes multimèdia i músics gallecs.
www.sonar.es
www.sonar.es
RES MAI S’ACABA SI
ALGUNA COSA T’HO RECORDA
UN GRUP SUEC POSA BANDA SONORA A L’ESTIU MEDITERRANI
El sol, la platja, una Estrella Damm ben fresca i la cançó perfecta, tot un homenatge als bons moments de l’estiu al Mediterrani. Això explicava el videoclip del tema Summercat, del grup suec Billie The Vision and The Dancers a l’anunci d’Estrella Damm: una manera de viure que que caracteritza el Mediterrani, molt més enllà del sol, la platja i l’estiu.
Lars Lindquist havia compost diverses cançons per editar un disc en solitari, però va pensar que sol no podria dur a terme el seu projecte i va convèncer cinc músics més perquè l’ajudessin. La majoria eren vells amics del seu poble natal, Bräkne-Hoby, que havien viscut en comunes hippies sueques. Així va néixer l'any 2004 el grup Billie The Vision and The Dancers.
“Tots tenim alguna cosa de Billie al nostre interior, Billie és aquesta necessitat de
reivindicar-nos tal i com som: necessitats d’amor, de temps per plorar, per riure, ballar i passar l’estona amb els nostres amics, parlar de les nostres vides... i d'intentar canviar el món...”
“Tots tenim alguna cosa de Billie al nostre interior, Billie és aquesta necessitat de
reivindicar-nos tal i com som: necessitats d’amor, de temps per plorar, per riure, ballar i passar l’estona amb els nostres amics, parlar de les nostres vides... i d'intentar canviar el món...”
En els seus concerts, Lars sol vestir-se de dona, les cançons que sonen són de fons alegre i melodies enganxoses, que és el segell d’identitat d’aquest divertit grup, el qual, però, no només vol oferir “música i lletra”, sinó que pretén que les persones que escolten les seves cançons es facin preguntes i reflexionin.
El seu compromís es fa evident en els concerts que fan a les institucions penitenciàries d’Estocolm o als instituts d’educació secundària. Però, a més a més, el grup manté la filosofia “up to you” respecte a la venda dels seus discos: les seves cançons es poden descarregar a la seva pàgina web i és l’usuari qui decideix el preu que en vol pagar. Lars Lindsquist afirma que la seva música “val el que cadascú creu que val”.
La major part dels seus temes parlen de la història d’amor i desamor entre Pablo i Lilly, uns misteriosos personatges que tenen, segons paraules textuals de Lars, “una identitat secreta”.
El seu compromís es fa evident en els concerts que fan a les institucions penitenciàries d’Estocolm o als instituts d’educació secundària. Però, a més a més, el grup manté la filosofia “up to you” respecte a la venda dels seus discos: les seves cançons es poden descarregar a la seva pàgina web i és l’usuari qui decideix el preu que en vol pagar. Lars Lindsquist afirma que la seva música “val el que cadascú creu que val”.
La major part dels seus temes parlen de la història d’amor i desamor entre Pablo i Lilly, uns misteriosos personatges que tenen, segons paraules textuals de Lars, “una identitat secreta”.
Les seves lletres sorprenents fan plorar i riure, o totes dues coses alhora, gràcies a les melodies carregades de bon humor i transparència que, en qualsevol cas, allunyen la banda del típic pop despreocupat i monotemàtic. Cada un dels seus temes és un estat d’ànim que s'ha de tenir en compte.
www.billiethevision.com
www.billiethevision.com
Programa 11è Aniversari Razzmatazz
Musical Cop de Rock